· Text de Yolanda Serrano

El Primer Congrés de Participació Social i Voluntariat a les Illes Balears va reunir a Eivissa a més de 200 associacions.

La formació del voluntariat i la relació entre associacions i Administració varen ser dos dels eixos del debat que entitats i voluntaris dugueren a terme al Primer Congrés de Participació Social i Voluntariat de les Illes Balears, que es celebrà a Eivissa del 6 al 9 de desembre. Una primera conclusió va ser la necessitat de crear una comissió permanent per realitzar un seguiment de les conclusions aprovades i per tal de que administracions i entitats organitzen conjuntament la propera edició del congrés. A l’encontre participaren més de 375 persones, voluntaris i representants del moviment associatiu, fins a un total de 210 entitats, que posaren sobre la taula la seva experiència per tal d'aprovar una ponència comú sobre el que ha de ser el model de participaciósocial i voluntariat de les Illes. Es tracta de propostes concretes orientades a fomentar la democràcia directa i la revisió del marc normatiu que legisla els canals de participació ciutadana i els deures dels poders polítics per afavorir la participació i l’associacionisme.

El Congrés es desenvolupà amb la màxima implicació dels participants que conformaren tres grups de treball: associacionisme, participació social i voluntariat. A més de les aportacions de les entitats i voluntaris de les Illes, es va comptar amb convidats de luxe com André Passos, coordinador del Gabinet de Planificació de la Prefectura de Porto Alegre, l’organisme responsable d’elaborar els pressuposts participatius. També participaren el sociòleg David Sempere de la Fundació Ferrer i Guardia; Teresa Cabanas, de l’Associació Internacional de Voluntariat i el gerent de l’Institut Català de Voluntariat, Josep Maria Canyelles.

Participació
El nombre de participants al congrés fou de 375 persones, de les quals 218 s’havien desplaçat des de Mallorca i 45 des de Menorca. En total, hi hagué representades 210 entitats: 154 de Mallorca, 23 de Menorca i 33 d’Eivissa i Formentera. Totes elles dels àmbits més diversos: veïnats, tercera edat, protecció civil, cooperació, joventut, discapacitats, et. El perfil del participant al congrés era el d’una dona, 179 front a 138 homes, amb una mitjana d’edat de 43 anys.

Associacions i voluntaris
A les Illes Balears hi funcionen actualment unes 2.500 entitats que fan feina de manera estable. Els voluntaris mantenen aquesta xarxa que, els darrers anys, ha viscut un creixement i una constant ampliació del camp d'actuació, de manera que a hores d'ara no es limita a accions purament assistencials, sinó que compren també àmbits tan diversos com la salut, l'atenció social, l'educació, l'esport, l'acció cívica i solidària, la dinamització cultural i ciutadana o la defensa del medi ambient.
Segons l'estudi La solidaritat i el voluntariat a les Balears publicat per la Conselleria de Benestar Social del Govern de les Illes Balears, l'índex d'associacionisme a les Illes és de 2.185 entitats per 10.000 habitants i l'índex de voluntaris es xifra en vuitantados voluntaris per cada deu mil habitants.

De cada deu voluntaris de les Illes, sis fan feina a Palma, dos a la Part Forana de Mallorca, un a Menorca i un altre a Eivissa. Per sexes, les diferències són sensiblement favorables a les dones, i en quant a l'edat, la mitjana es situa en el tram dels 30 als 35 anys. Els voluntaris de les Balears tenen entre dos i tres anys d'experiència i dediquen menys de cinc hores diàries de voluntariat.

Associacions i voluntaris comparteixen un objectiu comú, la millora de la societat, a través de la participació social. La seva és una tasca essencial per a aprofundir i millorar la qualitat de la democràcia, recuperant en un moment d'incontestable govern econòmic mundial, el protagonisme ciutadà en la presa de decisions.

Aquesta participació de la societat civil no tan sols és un dret reconegut a la Constitució Espanyola i a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, sinó que implica també l'obligació del poder públic de fomentar, promocionar i impulsar la participació social i la creació d'espais per al debat i la reflexió conjunta, com aquest Congrés de Participació Social i Voluntariat.

Secretaria del Congrés
Direcció General de Joventut
Conselleria de Benestar Social

Plaça del Bisbe Berenguer de Palou, 10 · Palma
Tels.:
971 176 465
971 176 476
971 176 453
Fax: 971 177 169
email: congparticipacio@dgjovent.caib.es

1) La participació social és l’exercici d’un dret humà i un compromís ètic d’incidir en la transformació social de l’entorn, a partir del reconeixement per part de les organitzacions de la societat civil i de les institucions públiques de la legitimitat democràtica d’ambdues parts en el disseny i construcció de la societat.

2) Exigir a tots els nivells democràcia interna, autocrítica i gestió clara i eficaç dels recursos propis procedents de les institucions o d’altres fonts de finançament, definint amb claredat i limitant el mandat dels propis dirigents.

3) Crear diferents organismes i espais de participació a tots els àmbits institucionals (local, insular i autonòmic), que superin la pura consulta.

4) Crear xarxes i coordinadores d’entitats.

5) Generar els espais i instruments necessaris per a l’intercanvi d’informació i per facilitar la comunicació entre les entitats i envers les institucions i la societat en general, incorporant les noves tecnologies.

6) Revisar, amb la participació de les entitats, la normativa en tots els àmbits que puguin afectar la participació social.

7) Les institucions públiques tenen el deure de procurar els mitjans necessaris per a la participació d’entitats i del voluntariat (infrastructures, assessorament tècnic i material).

8)Pel que fa al finançament de les entitats, les institucions públiques han d’aportar recursos no només per a la realització de projectes, sinó també per al seu propi funcionament i per a la formació. El finançament ha d’estar normativitzat i ser transparent.

9) La relació amb les entitats s’ha de materialitzar en convenis, atès que impliquen major corresponsabilitat.

10) Les associacions i els voluntaris són elements que faciliten l’estructuració social i possibiliten la participació, i creen les condicions favorables per a una democràcia participativa.

11)Des de les entitats i amb el suport de les administracions s’ha de garantir la formació dels membres de les entitats i en general del voluntariat.

Per tal de garantir la continuïtat del treball realitzat i del procés de debat s’ha creat una comissió permanent de seguiment, formada per representants dels grups de discussió. Aquesta comissió ha de ser la primera passa perquè el proper congrés s’organitzi des de la societat civil, amb el suport de les institucions.